Existir un cert moment on no em corromponien els odis del món, on totes soles les expressions i el seu conductor mut només tenien despreci. El cel celest de l'est en crisis per els núbols grisos; volguerem creure en Déu pero erem molt tristos de cor i ment. Els ulls verds i negres seguts en el sol moriren oscurs i febles.
Duien el vestit de dol i l'intent del somriure, no pogueren complir el seu desig de vènçer el gris i escrigueren l'últim riu en l'expressió.
Estúpid.
¿De verdad crees que podría confundirse con uno de Bukowski?
ResponderEliminarLa verdad es que no me lo parece para nada. Y lo que quiero es "liberarme" como tú dices.